La llegenda del nostre esport ens ha deixat als 92 anys

La pilota torna a estar de dol. Antoni Reig Ventura ‘Rovellet’ ens ha deixat. Nascut a València en 1932, el llegendari pilotari ha mort aquest dilluns.

La llarga malaltia que durant anys ha pogut i sabut suportar amb optimismo i un somriure dibuixat ha acabat per emportar-se a una persona afable i propera i a un pilotari senzillament únic.

Des que va estrenar-se com a professional, als 15 anys, fins la seua retirada, ja amb 47, Rovellet, fill del també pilotari Rovell de Dénia, va delectar els aficionats al nostre esport amb la seua qualitat i elegància.

Campió nacional d’escala i corda al 1970, va mantindre uns apassionants duels amb Juliet d’Alginet i Eusebio de Riola durant els anys 60 i 70.

Nascut al mateix carrer Pelayo, la seua imatge llueix a la galeria del dau del trinquet com una de les cinc grans figures de la pilota valenciana, amb el Nel de Murla, el Xiquet de Quart, Juliet d’Alginet i Paco Cabanes ‘El Genovés’.

PILOTARI PER ‘IMPOSICIÓ’

Rovellet era fill del Rovell de Dénia, jugador de pilota, trinqueter i marxador a Pelayo. El jove Tonín era un gran aficionat al futbol, esport que practicava de xiquet. No obstant, el seu pare el va ‘convidar’ a mantindre la nissaga familiar.

Això, unit al fet de viure en el mateix carrer Pelayo i poder veure el trinquet des de casa, el van fer interessar-se pel nostre esport. Amb no més de 15 anys, Rovellet ja havia xafat les lloses de diversos trinquets de València i Alacant, com ara Pedreguer, Carcaixent o Simat de la Valldigna.

Pocs mesos després va debutar al mateix trinquet Pelayo, com a profesional, i es va embutxacar la gens menyspreable quantitat de 8.000 pessetes de l’època.

Rovellet va ser el número 1 durant més de dos dècades per a moltes persones aficionades a la pilota valenciana, també a la província de Castelló, on era molt estimat i sol·licitats a trinquets com els de Castelló, Burriana, Vila-real, Almassora, Borriol o Moncofa.

A més a més, la seua eclosió va coincidir en el temps amb la construcció de nous trinquets com els de Sueca o el Zurdo de Gandia, on també volien gaudir de les excepcionals actuacions d’Antoni.

RIVALITAT AMB JULIET I EUSEBIO

El debat per l’hegemonia en l’escala i corda i per extensió del nostre esport estava més obert que mai. La figura del momento era Juliet d’Alginet, set anys major que Rovellet. S’enfrontaren per primera volta al 1949 i la rivalitat dins de la canxa es va mantindre durant els anys 50, fet que redundava en benefici dels aficionats, els quals podien gaudir de partides d’allò més emocionants i vibrants.

Amb l’ocàs de Juliet, altre jugador de la Ribera va disputar a Antoni el número 1 del nostre esport. Amb Josep Sanvenancio Merino, ‘Eusebio de Riola’, 10 anys més jove, Rovellet va viure duels històrics mà a mà, amb vertaderes trinquetades durant a dècada dels 60.

La llarga trajectòria d’Antoni li va permetre inclús jugar partides contra Paco Cabanes ‘Genovés’ (1954-2021), 22 anys més jove que ell, entre entre 1974 i 1978. El jove Paco va ser, sense dubte, el digníssim successor de Rovellet.

En la dècada dels 70, en l’últim tram de la seua carrera esportiva, va rebre una llista inacabable d’homenatges, entre els que destaca la medalla de plata nacional al mèrit esportiu. Pelayo el va acomiadar el 1979 amb una gran trinquetà. Abans, en 1975, en Burriana, va ser distingit amb un bust seu.

Les institucions també van reconéixer la trajectòria de Rovellet. En 2014, l’Ajuntament de València el va distingir dins de la Setmana d’Homenatge a les Persones Majors del ‘cap i casal’.

En 2017, la Generalitat Valenciana el va guardonar amb els Premis del 9 d’Octubre, per la seua trajectòria.

Rovellet dona nom al trinquet de Dénia. A més, té un ‘pasodoble’ dedicat el 1971 arribat des de Pedralba amb música d’Alberto Martín.

Elegant, intel·ligent, tècnic: un exemple de força, classe i col·locació sobre les lloses. Somriure fácil i bonhomia fora d’ella. El rest va ser admirat tant pel seu joc com per la seua cavallerositat i honradesa dins del trinquet, sentiment que perdura en els aficionats.

Després de la seua retirada, Rovellet va continuar lligat a la pilota valenciana com a tècnic de diverses escoles, d’on van eixir importants jugadors professionals com Grau, Tino, Pedro, Solaz i Víctor.

Ara, la seua dona, Maruja, a la qual ha dedicat anys de cures i atencions, els seus fills i totes les persones amants de la pilota ploren la seua marxa. Descansa en pau, Antoni.