Esta edició ha servit de catarsi perquè molts dels seus campions s’alliberaren del pes del passat, uns altres van renàixer després d’anys intentant-lo i alguns s’han atrevit a anunciar la seua arribada     

El passat cap de setmana es va tancar el teló de les Lligues CaixaBank. Una edició que ha suposat una redempció per a llevar-se l’agre record del passat. Una oportunitat per a alliberar-se de la condemna a la qual havia estat sotmés Lorja amb set finals sense alçar el títol. Per a desquitar-se com ho van fer Ivan, Ana i Julia. O per a reivindicar-se com Ricardet. Però també per a confirmar la recuperació de Nacho en la seua hegemonia com mitger, o anunciar l’arribada d’una nova estrela de l’escala i corda com Alejandro o Natalia en la posició de puntera.

La Lliga CaixaBank de raspall Pro1 va ser l’exemple més clar de catarsi i renàixer dels seus campions. Iván s’enfrontava a la seua segona final consecutiva amb el record de la derrota a Piles fa un any. La final en el trinquet d’Oliva també va veure renàixer a un Paco Lorja que s’enfrontava a la seua sèptima final. La seua lluita interna era perceptible des dels dies previs i només l’últim quinze li va fer alliberar-se de tota eixa emoció continguda durant anys. Mentres que Ricardet va patir el seu particular procés de redempció tornant a Pro1. El de Genovés va tornar a ser profeta del raspall. Un elegit per la pilota que no sap perdre una final de la màxima competición i que va completar el seu pòquer personal de finals disputades i guanyades.

Qui reflectix eixa mateix aura, però en raspall femení, és Júlia. La mitgera va aconseguir alçar la seua tercera Lliga en quatre finals disputades. Ho va fer precisament en una final de redempció al costat d’Ana. La de Beniparrell venia de guanyar la Copa i el Trofeu Mestres amb la intenció de no repetir la derrota de 2024. Un triomf en el qual va col·laborar, i molt, Natalia, que es va erigir clarament com la millor puntera del campionat. I encara que en el record només queda el títol, esta edició va deixar una victòria per a Victoria. Després d’una delicada lesió, la número u va deixar mostres que prompte tornarà a ser imparable. Però qui ha aprofitat per a confirmar que ha tornat a la seua millor versió és Mar, que va completar un campionat brillant liderant al seu equip.

En la Catedral de la pilota valenciana, on s’han forjat les llegendes, es va batejar esportivament Alejandro. Com si portara una llarga carrera i davant una parella descomunal com De la Vega i Tomàs II, el de Montserrat es va consagrar com el futur de la pilota. En eixe creixement va tindre calat el seu company d’equip, Nacho. El de Beniparrell optava a revalidar el títol que ja va conquistar al costat de Giner i el va fer sense contemplacions. Tornant a emocionar-se com si fora el primer de la seua trajectòria. I és que després de la lesió que li va tindre fora dels trinquets mig any, tornar a alçar este trofeu era ratificar el seu renaixement.

Futur il·lusionant per a les Lligues Pro2

Les Lligas CaixaBank Pro2 van permetre conéixer als protagonistes dels pròxims anys. Alguns assentats en la competició i altres que comencen a despuntar. En escala i corda la gran final va deixar com a campions a Peye i Javi Campos, que estan trucant a la porta de la màxima competició després de superar a Héctor i Rubén en una final de molt de nivell. Mentres que en raspall, Bonillo i Javier van demostrar com a campions estar preparats per a qualsevol repte que se’ls pose per davant en el futur.